L’Ametlla de Mar, la seva costa i el Golf de Sant Jordi, van ser testimonis de molts enfonsaments de vaixells en diferents époques de la història. Però és a principis de segle XX, i relacionat amb la I Guerra Mundial quan es produeixen els enfonsaments més nombrosos i significatius.

La zona més propera a la costa del golf de Sant Jordi era utilitzada per molts de vaixells de càrrega i també de transport militar per fer trajectes que quedàven protegits per ser dins de zona neutral i en teoría els submarins alemanys, en campanya per la zona, no podien atacar-los. Però massa vegades, sent coneixedors de la forma del Golf, els vaixells feien un trajecte en línea recta des del Cap de Salou al Cap de Tortosa (Delta de l’Ebre), i davant mateix de l’Ametlla de Mar, quedàven en aigües internacionals i allí els submarins els esperàven per enfonsar-los.

Al llarg del temps s’ha conegut l’existència dels coneguts “gantxos”, era el nom utilitzat pels pescadors que engantxaven les xarxes al pasar per sobre d’aquests nombrosos pecis.

Però des de fa un temps ençà s’han pogut investigar aquesta quinzena de vaixells de gran tonatge enfonsats i cadascun té una història al darrere, que s’ha treballat i es vol posar en valor.

El Correu, Correu és el nom d’un dels més famosos, Quan es va enfonsar davant les costes de l’Ametlla de Mar, al 1917 es deia Cavour. Està enfonsat a 2 milles de la costa i a uns 52 metres de profunditat. El Cavour va xocar amb el Caprera un vaixell auxiliar que l’acompanyava, però abans, al 1909, el Cavour es deia Florida i pertanyia a una altra companyia, en un dels viatges que realitzava davant les costes de Nova York va protagonitzar un accident amb un gran transantlàntic anomenat Republic.

El Republic va enfonsar-se, i el nostre Florida va patir greus desperfectes però gràcies a un tal Jack Bins es va utilizar per primera vegada la Telegrafia per gestionar l’evaquació del Repúblic, van morir 3 persones i la resta es va salvar en arribar molts altres vaixells a la zona per ajudar a passatgers i tripulacions.

El Republic pertanyia a la Companyia White Star Line, i com a anècdota al haver-se produit la pèrdua del vaixell més important que tenien, van comunicar a la tripulació que estaven construint el més gran Transantlàntic de la història, el Titànic, i que com a premi de l’important salvament passarien a formar part de la Tripulació del Titànic.

El causant de tot aquest enrenou dorm baix les aigues de l’Ametlla de Mar, degut a una mala transcripció de l’época, no és coneixia la seva localitació ja que havien publicat que el Cavour-Florida estava enfonsat davant de les costes de “Armeville”, quan després va resultar que era “Ametlla”.

Un altre enfosament greu per les víctimes que va suposar fou, el Medjerda, al 1918, un vaixell que transportava tropes i aprovisionaments i que en intentar escapar-se del submarí alemany va ser torpedinat i descansa a una profunditat de 105 metres allí van morir 352 persones.

Aquests només son dos dels vaixells enfonsats durant el periode de 1916 fins 1918, n’hi han d’altres de gran tonatge i cadascun amb la seva història particular: Skogland, Ausonia, Lefkòsia, Gratangen, Fert, Chulmleigh, fins a un total aproximat de 35 pecis, i un tonatge de 99,000 tones.

Quatre comandants dels submarins alemanys son els que més van actuar durant aquells anys en el litoral del golf de sant Jordi: Arnauld de la Periere, Valentiner, Rücker, i Moraht.

Aquestes son unes històries que ens fan únics, ja que només a les illes Orcades, al nord d’Escòcia hi ha una concentració tant important d’enfonsaments. I formen part de la nostra història, fins i tot als anys 50-60, bussos es dedicaven a l’extracció de ferro dels vaixells.